Avui estic trista i no sé perquè. O potser sí. Però tinc la sensació que alguna cosa no encaixa. O potser sóc jo qui no acabo d'encaixar en aquest món. A vegades penso que, com deia en Raimon, jo no sóc pas d'eixe món. Potser és tansols una fotesa. Però tinc la sensació que sovint una petita fotesa és un indici d'alguna cosa més profunda. Com si fos tansols la punta d'un gran i profund iceberg amb el qual una i altra vegada m'estavello sense fi. Pedres al camí que desesperadament segueixo, cercant allò que cada vegada més se'm dilucida tant vital com alhora inabastable. Confiança traída, somnis trencats, decepció, tristesa i desencant. Veritats incòmodes en un viatge dificil, llarg i fred. Nua al mig del glaç em sento defallir.