Indignant

Després d'anys i anys d'evolució tecnològica, industrial i social (que no pas humana) diuen que la nostra serà la primera generació de la història de la humanitat que viurà en unes condicions pitjors que l'anterior. Doncs sí, fa uns anys, quan erem més joves, ens haviem hagut de sentir dir moltes vegades pels nostres avis que no ens podiem queixar, que ells havien hagut de passar una guerra, que les condicions laborals de la seva època havien estat molt complicades, treballant moltes hores, i sovint s'havien vist obligats a viure en una situació de pobresa bastant notable.

Una posterior situació de desenvolupament tecnològic accelerat, ens havia portat a pensar que mai les generacions posteriors tornarien a viure situacions tan dures com les que s'havien vist obligats a viure els nostres avantpassats. Però és el propi desenvolupament tecnològic el que ens ha dut a una societat de consum que lluny de dur-nos a l'estat del benestar, no ha fet res més que acabar amb els recursos naturals del planeta i portar-nos a una cursa desenfrenada i imparable cap a la propia aniquilació i a l'autodestrucció de l'especie. Com ja digué en Seattle, el gran cabdill de la tribu dels Swamish en la seva profètica carta: "l'home morirà ofegat en els seus propis detritus".

Hem estat suficientment intel·ligents com per fer grans avenços en el món de la medicina, de l'astronàutca i de la ciencia, però tots aquest coneixement acumulats no ens han servit pas per aprendre a fer un us sostenible dels recursos i preservar un entorn sense el qual (potser ja ho hem oblidat) estem absolutament perduts. Hem après a fer cohets i enviar-los a l'espai, però no hem après a conviure de manera armònica i sostenible amb el nostre entorn natural i amb els nostres congèneres. Hem posat els diners i l'economía per damunt del propi benestar. Recordo els meus anys d'Universitat a la Facultat de Pedagogia, on hi havia una assignatura que es deia "Pedagogia de l'Oci". La idea bàsica sobre la qual es sostentava era que, donat que haviem arribat a un nivell de desenvolupament tecnològic tant avançat, arribaria un moment en que les màquines farien la nostra feina, i els humans, substituits per les màquines i descarregats d'hores i hores inútils de treball, haurien d'aprendre una nova manera de viure on l'oci hi jugaria un paper molt important.

Doncs bé, lluny del que es creia, actualment hi ha moltes màquines però les persones continuen exposades a llargues jornades laborals que no els permeten gaudir de la vida, de la familia, de la natura. I això les més afortunades, perquè la resta, sense cap feina ni ingrés, viuen abocades en una pobresa absoluta que tampoc els permet viure bé. ¿On és, doncs, el suposat estat del benestar?

Arrel de tot el malestar creat per la creixent pirateria de polítics, banquers i altres entitats que no arribem ni a saber però que mouen els fils de la nostra existencia i el nostre destí, els joves han pres les places del país per demanar un canvi radical en la política i l'economia. I, ¿què han fet els polítics? En un país inmers en una suposada "democracia", on suposadament hi ha dret d'expressió, han desallotjat de mala manera, a cops i amb violència, els joves creadors d'un moviment cap al canvi, manifestats de manera absolutament pacífica que han estat un exemple d'auto organització, pacifisme, criteri i lliurepensament.

Genial! Això sí que és una bona democràcia.