Una cosa que sempre m'ha sorprès, com a pedagoga, és que, amb l'enorme capacitat d'aprenentage que tenen els nens en els primers anys de vida, es passin els tres primers cursos de parvulari simplement retallant, enganxant i dibuixant. És una pèrdua de potencialitats i de temps absolutament increíble. Els nens petits són, durant els primers anys, una autèntica esponja. Aprendre a parlar ho fan amb menys de dos anys i és una de les coses més complicades que faràn al llarg de tota la seva vida. Crec que hauriem doncs, d'aprofitar aquests primers anys per ensenyar-los coses molt més dificils i importants pel seu desenvolupament que després els serà més dificil d'aprendre.
De totes maneres, cal també desmitificar la idea de que les persones grans ja no tenen capacitat d'aprenentatge. Aquesta idea que ens han inculcat sempre, ha fet mal a moltes persones que s'han cregut que un cop passada una certa edat ja no podrien aprendre res de nou. L'únic que cal és motivació i convicció de que ho pots fer. Un mestre que no sabés absolutament res d'una materia però sapigués motivar als seus alumnes per tal que els agradés i s'hi sentissin interessats, de tal manera que ells mateixos busquessin les fonts per aprendre sobre el tema, sería un mestre molt més bo, al meu entendre, que qualsevol dels que saben moltíssim del tema, pero són incapaços de motivar als seus alumnes perquè els interessi la materia. Es sabut que hi ha persones que, per exemple, han començat a aprendre un instrument passats els 70 anys amb una motivació i un èxit considerables. I és que hi ha molts prejudicis que han fet molt mal en aquest sentit. De la mateixa manera, molts nens poc estimulats han passat per ximples (com el cas de Einstein, al qual al col·legi van donar per inútil) simplement pel fet que estaven desmotivats i en molts casos la seva desmotivació venía justament de que les classes el semblaven aburrides pel seu nivell i per això desconnectaven totalment.
A molts nens, quan s'ha intuit que no eren prou "intel·ligents" se'ls ha dit, i en molts casos se'ls a tractat de ximples i això els ha portat a ells, que s'ho han cregut, a adoptar precisament aquest rol. Sense adonar-se que ho feien perquè ells mateixos s'ho havien cregut. Hauriem d'evitar aquest impuls a etiquetar les persones perquè tot etiquetatge comporta una limitació. Un nen que se li diu que és dolent, té molts números per convertir-se en un nen realment dolent. És per això que és tan important el reforç positiu i la motivació. Hi ha una frase en aquest sentit que diu: "No sabíen que era impossible, i ho varen aconseguir". És a dir, mentre hom cregui que alguna cosa és possible, lluitarà per a aconseguir-la i probablement ho farà. Mentre que si se li diu que no ho aconseguirà mai, probablement deixi d'esforçar-se suficient com per a aconseguir-ho. Per què? Per falta de motivació i reforç positiu. Però altra vegada el sistema escolar torna a fallar aquí, doncs basa tot el seu funcionament en el reforç negatiu (càstigs, suspensos... etc.)
I és que, potser el que caldria fer abans que res, seria reconsiderar el concepte d'intel·ligencia. La intel·ligencia no és res que es pugui mesurar en un test de lògica o matemàtica. Allà només es veurà si la persona té o no les habilitats que qüestiona el test. Però la intel·ligència és quelcom molt més ampli, ja que ha d'incloure, per força, habilitats també emocionals, relacionals, ètiques i morals. És sabut que, per exemple, els nazis, eren persones molt cultes i intel·ligents, i de què els va servir?, doncs per provocar una de les atrocitats més grans de la historia de la humanitat. Per tant doncs, hauriem de replantejar-nos el concepte d'intel·ligencia i caminar cap a una educació on s'eduqui més en l'àmbit dels valors, la solidaritat i l'empatia i es motivi a l'alumne cap a l'aprenentage utilitzant sempre el reforç positiu i sobretot, no dir mai a ningú, ni a un nen ni a una persona gran que no pot fer alguna cosa. Perquè això és justament el que impedirà que ho aconsegueixi. La motivació és el que mou el món i és capaç de produir autèntics "miracles".
0 comentaris:
Publica un comentari