Trobada fortuita la nit de Nadal
sorpresa infinita, el cor se m'estreny
tant de temps cercant-te i fugint de mi
i ara ets aquí al mig del camí.

En eterna abraçada ens fonem tots dos
la joia m'aclapara, no sé ni que dir
profunda emoció recorre el meu cos
resto petrificada enganxada al teu pit.

En uns breus instants son molts els records
que la teva olor porta fins a mi.
Pero un mur implacable s'alça majestuós.
Tot resta ja lluny i ella ara és aquí.

Un dolor intens de sobte m'envaeix.
Un color, una olor, què et quedarà de mi?
Potser res, tant se val. Tu faràs ton camí
mentre el meu amor per tu intacte segueix.